Tenim amb nosaltres una nova malaltia, el covid-19, que afecta diferents sistemes del nostre organisme, el més comú és l’afectació del sistema respiratori (tos i dispnea), també existeixen alteracions a nivell motor, circulatori, cognitiu, a nivell de la pell, fins i tot afectació de nervis perifèrics (el nervi peroneo comú en membre inferior, i nervi subescapular en membre superior), entre altres.

Cada vegada ens trobem més casos de covid persistent, que significa, que el pacient ha passat el virus, però continua presentant símptomes, com ara feblesa muscular, dispnea d’esforç, inestabilitat de la marxa, mal de cap, falta de concentració….

Des de la fisioteràpia podem ajudar aquests pacients a millorar la qualitat de vida,
Realitzant una valoració de la capacitat funcional i pulmonar del pacient, i d’aquesta manera poder determinar el tractament necessari, mitjançant diferents tècniques:

• Tècniques respiratòries: EDIC, patró respiratori, Diafragma com a múscul diana, entrenament de la musculatura respiratòria en general.
• Exercicis de potenciació muscular, treballarem la força, la resistència, i el reentrenament a l’esforç.
• Exercicis d’estiraments, per a ajudar a la flexibilitat articular i muscular.
• Exercicis d’equilibri, així ajudarem a una correcta reeducació de la marxa.
• Exercicis de relaxació: insistint en la respiració diafragmàtica.

L’osteopatia és una disciplina que tracta al cos humà de manera global, com un tot, restablint l’equilibri mitjançant tècniques manuals dirigides als teixits afectats. Es detecten zones de bloqueig o immobilitat, que indiquen tensió i mal funcionament, i ajudem a alliberar i deixar anar aquestes tensions, d’aquesta manera permet a tots els sistemes que formen el cos que tornin a funcionar correctament.

S’utilitzen diferents tècniques, en funció de l’estructura a tractar:

Tècniques d’osteopatia estructural: corregeix alteracions de l’aparell locomotor, resulta eficaç en el tractament de lumbàlgies, vertígens, contractures musculars, patologia de genoll, peus, espatlles, mans….

Tècniques d’osteopatia visceral: cerca mantenir o millorar la mobilitat de les estructures viscerals, molt útil després de cirurgies toracoabdominals, alteracions digestives, ginecològiques,…).

Tècniques d’osteopatia cranisacral: són maniobres molt subtils, que abasten el cervell, la medul·la espinal i les estructures relacionades. Ajudarà en patologies de cefalees, desequilibris hormonals, estrès, insomni…

Tant l’osteopatia com la fisioteràpia tenen una gran base teòrica en comú, buscant els mateixos resultats.
Al Centre de Fisioteràpia Acros utilitzem l’osteopatia com una tècnica més dins del ventall d’eines dels nostres fisioterapeutes.

Realitzem el Mètode Pilates en grups petits (màxim 4 persones)o de manera individual, amb la finalitat de realitzar un conjunt d’exercicis, coordinats amb la respiració, de manera suau i lenta, amb la finalitat de treballar el control, la força, la flexibilitat i l’estirament del cos.

El Mètode Pilates realitza exercicis sense moviments bruscos ni violents que puguin ser perjudicials per al cos. Aquests exercicis els realitzem en el sòl, sempre guiats per una fisioterapeuta especialitzada. Així cada persona realitza el que deu i pot fer, sense posar en risc la seva salut i ajudant a millorar la seva simptomatologia, si presenta alguna patologia del sistema musculoesquelètic susceptible de realitzar activitat física.

Així doncs, en el Centre de Fisioteràpia ACROS, amb Pilates ajudem a millorar la força i l’elasticitat, mantenint un control de la respiració, una correcta postura del cos i concentració, treballant sobre les diferents parts del cos i en diferents postures per a obtenir el major benefici possible i, sempre, amb una professional sanitària especialitzada.

QUÈ ÉS LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA? QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE EL TRACTAMENT EN PERSONES ADULTES I EN PEDIATRIA?

La fisioteràpia respiratòria és una especialitat de la fisioteràpia que busca millorar la funció i l’eficàcia de l’aparell respiratori, tant en adults com en nens.
El tractament consisteix en una sèrie de tècniques manuals no invasives, exercicis respiratoris, i consells posturals.

Indicada en qualsevol de les següents patologies:

• Bronquiolitis en bebès
• Pneumònies
• Obstrucció vies altes: rinitis
• Emfisema pulmonar
• Bronquièctasis
• Fibrosi quística
• Malalties neuromusculars
• Malalties neurològiques amb alteracions respiratòries • Pre i post cirurgia toracoabdominal

Dins dels beneficis destaquem:
• Disminuir la mucositat i la tos
• Augmentar el volum d’aire que arriba als pulmons
• Millorar la musculatura respiratòria
• Millorar la mobilitat de la caixa toràcica
• Millorar la capacitat davant l’esforç
• Millorar la sensació de fatiga
• Evita complicacions respiratòries, ( infeccions, febre, inflamació…)
• Prevenir recaigudes
• Millorar la qualitat de vida ( alimentació, somni…)
• Disminuir la medicació
• Disminuir ingressos.
• Ensenyar l’ús correcte d’aerosols.

Fisioteràpia pediàtrica:

L’aparell respiratori dels nens no és igual que en els adults, fins als 8 anys hi ha diferències importants:
Les vies aèries són més petites pel que s’obstrueixen amb més facilitat.

Els cartílags són més tous, més fàcil de col·lapsar-se.
Musculatura menys resistent a la fatiga.
Dificultat d’expandir el pulmó, el tòrax ha d’acabar de desenvolupar-se. Majors hipersecrecions i més viscoses.
Sistema immune més immadur.

Tota aquesta immaduresa pulmonar fa que els pacients pediàtrics es trobin en desavantatge i que com més petits siguin, menys preparats estaran per a fer front a qualsevol problema respiratori.
A això afegim l’augment de la contaminació, l’excessiva asepsia i el major coneixement, fan que cada vegada hi hagi més casos de malalties respiratòries infantils.

En el tractament pediàtric a més de les tècniques manuals, són molt importants les normes d’higiene i consells per als pares.

La incontinència urinària és una pèrdua d’orina de forma involuntària. La gran majoria de nosotr@s hem sentit parlar d’incontinència urinària, però no sempre la informació que rebem és correcta. Per exemple: encara que l’envelliment sigui un factor de risc per patir incontinència, no ha de considerar-se “normal” perdre orina en cap marge d’edat.

Es calcula que entre un 20-50% de les dones pateixen incontinència urinària. La incontinència és un símptoma que condiciona la qualitat de vida i el benestar de la dona. Així doncs, és fonamental prevenir-ho i tractar-ho, quan s’ha instaurat, per frenar la seva evolució o tractar de recuperar la continència completa.

Existeixen diversos tipus, però els més freqüents són:

– Incontinència urinària d’esforç: perdre orina en fer un esforç com tossir, riure, esternudar, ajupir-se a agafar un pes,…

– Incontinència urinària d’urgència: es perd orina perquè el desig d’orinar apareix de sobtada, no es pot controlar i no dóna temps d’arribar al bany. De vegades, no s’arriba a perdre l’orina però s’augmenta la freqüència d’anar al bany per sobre de la normalitat.

Es considera normal anar a orinar cada 2h o 3h i un màxim de 8 vegades al dia (sense infecció ni altres alteracions miccionals agudes). Per sobre de 8 vegades o acudir al bany abans de les 2h, es considera Urgència o Freqüència Miccional.

També pot augmentar-se la freqüència a la nit. En aquest cas se li denomina Nicturia i es diagnostica quan la pacient s’aixeca 2 vegades o més per anar al bany a la nit.

– Incontinència mixta: és una combinació de les 2 anteriors

En tots els casos existeix tractament de Fisioteràpia preventiu i curatiu. Així doncs, una dona amb continència urinària no ha de “acceptar” que la incontinència sigui normal i formi part de la seva vida. La incontinència és una alteració de la seva qualitat de vida i, per tant, deu i pot tractar-se.

Más info: http://www.aeu.es/UserFiles/IncontinenciaUrinariaInterna_rev%281%29.pdf