La incontinència urinària és una pèrdua d’orina de forma involuntària. La gran majoria de nosotr@s hem sentit parlar d’incontinència urinària, però no sempre la informació que rebem és correcta. Per exemple: encara que l’envelliment sigui un factor de risc per patir incontinència, no ha de considerar-se “normal” perdre orina en cap marge d’edat.
Es calcula que entre un 20-50% de les dones pateixen incontinència urinària. La incontinència és un símptoma que condiciona la qualitat de vida i el benestar de la dona. Així doncs, és fonamental prevenir-ho i tractar-ho, quan s’ha instaurat, per frenar la seva evolució o tractar de recuperar la continència completa.
Existeixen diversos tipus, però els més freqüents són:
– Incontinència urinària d’esforç: perdre orina en fer un esforç com tossir, riure, esternudar, ajupir-se a agafar un pes,…
– Incontinència urinària d’urgència: es perd orina perquè el desig d’orinar apareix de sobtada, no es pot controlar i no dóna temps d’arribar al bany. De vegades, no s’arriba a perdre l’orina però s’augmenta la freqüència d’anar al bany per sobre de la normalitat.
Es considera normal anar a orinar cada 2h o 3h i un màxim de 8 vegades al dia (sense infecció ni altres alteracions miccionals agudes). Per sobre de 8 vegades o acudir al bany abans de les 2h, es considera Urgència o Freqüència Miccional.
També pot augmentar-se la freqüència a la nit. En aquest cas se li denomina Nicturia i es diagnostica quan la pacient s’aixeca 2 vegades o més per anar al bany a la nit.
– Incontinència mixta: és una combinació de les 2 anteriors
En tots els casos existeix tractament de Fisioteràpia preventiu i curatiu. Així doncs, una dona amb continència urinària no ha de “acceptar” que la incontinència sigui normal i formi part de la seva vida. La incontinència és una alteració de la seva qualitat de vida i, per tant, deu i pot tractar-se.
Más info: http://www.aeu.es/UserFiles/IncontinenciaUrinariaInterna_rev%281%29.pdf